Generació Bola de Drac


[NOTA: Como el artículo va dedicado al impacto sociológico que Dragon Ball ha realizado a nuestras vidas tras aterrizar en el Estado español, concretamente lo que se vivió en Catalunya, y más concretamente a las personas que vivieron los años 90, antes de postear una versión en castellano lo haré en mi lengua materna: el catalán].



Ja fa 20 anys de l'arribada a Catalunya del manga creat per Akira Toriyama Bola de Drac per part de l'editorial Planeta DeAgostini, tot i que dos anys abans, des del 1990, ja s'estava emetent a TV3 la sèrie d'animació. La seva arribada a casa nostra va suposar tot un rebombori social entre defensors i detractors, però el que està clar és que aquella obra sorgida del país del Sol naixent no va deixar indiferent a ningú. Tot i això, per a molts, la sèrie només significarà “uns dibuixos animats que posen a la televisió”, i que condensaria en una simple frase tot el que representa Bola de Drac per a ells, i, en canvi, per altres, com com vostè o com un servidor, significa tant com per a poder realitzar aquest article, tenir anys de gaudiment del manga i la sèrie fins al present, nostàlgia, records, emoció, col·leccionisme, debats, i fins i tot educació. Els que es sentin identificats amb totes aquestes definicions de ben segur es poden considerar que formen part de la“generació Bola de Drac”, gent que va néixer, créixer i seguir creixent lligada a Goku i companyia. Una gent que fa 20 anys es va interessar per Japó de manera sobtada, que van crear el fenomen fan a Catalunya, fins i tot van defendre acarniçadament el manga i la sèrie dels atacs de polítics i periodistes, i en sí un fenomen sociològic curiós i que avui dia encara no té horitzó. I ara, com a adults propers als 30 -si no els tenim ja- que som, només podem veure com amb els nostres fills es crea el que seria la “segona generació Bola de Drac”.

Com va arribar el manga Bola de Drac? A l'any 1991 van començar les negociacions de Planeta DeAgostini per adquirir els drets del còmic i que, segons s'explica, les negociacions amb els japonesos eren sempre complicades. Ells sotmetien a les editorials a exàmens complets d'una hora sobre quí eren i d'on venien, ja que no volien vendre el seu producte a qualsevol. En el cas de l'empresa de Jose Manuel Lara Bosch no en va ser una excepció i, de fet, aquest era el primer cop que Shueisha tenia una client occidental, i viceversa per l'empresa catalana amb Japó. Tal com deia, els japonesos volien saber-ho tot sobre el els seus clients, i és per això que preguntaven coses com“quin tipus d'empresa és Planeta DeAgostini?”, “qui eren els propietaris?”, “quin era el seu capital i finançament?”, “quin tipus de publicacions editaven?”, “a quins lectors s'adreçaven?”,“per què s'havien interessat en Bola de Drac?”, o preguntes més culturals com ”què és Espanya?”. Concretament amb aquesta última pregunta era quan es tornaven més bojos, ja que se'ls deia que, a més del castellà, també es volia editar el manga de Toriyama en català. Això no ho entenien els japonesos, ja que associaven Espanya amb el castellà, i aquest fet va fer que se'ls hagués d'explicar que Espanya és un Estat de nacions, i que Catalunya té una personalitat pròpia, una cultura i una llengua, i que aquest fet ajudaria a una millor venta del producte a un sector potencial de mercat Català com era el lector catalanoparlant. L'aprovació per part dels japonesos no va ser immediata però sí un fet, ja que necessitaven reflexionar-ho més enllà que la mecànica executiva de les empreses japoneses enfront a occident sempre és molt lenta. Fins que el 23 d'abril de 1992, dia de Sant Jordi, es va voler publicar el primer volum de les aventures d'en Son Goku i companyia en la seva edició blanca que tots recordarem, però que finalment es va aplaçar 2 setmanes per a fer-se oficialment la sortida a la venta al Saló del Còmic d'aquell any en una doble edició en català i en castellà. Va resultar un èxit brutal de ventes, gràcies en part al ressò mediàtic que havien fet del seu llançament diaris com l'Avui o El Punt -a més que ja feia 2 anys que s'emetia la sèrie a TV3-, superant àmpliament les ventes de còmic espanyol en aquesta llengua. Una dada: l'edició catalana comptava a cada número d'una tirada de 85.000 exemplars, la qual cosa va superar àmpliament les majors tirades de premsa i de diaris en aquesta llengua.


L'arribada de Bola de Drac a casa nostra va fer potenciar severament una cultura del manga entre el jovent molt més forta de la que s'hauria desenvolupat sense l'obra de Toriyama. Si bé és cert que per aquells temps ja estava al mercat mangas adults com Akira, d'adolescents com Saint Seiya, o fins i tot Doraemon pels més petits, el temps ha fet veure que aquestes col·leccions no haguessin sigut res més que fenòmens del moment, i que avui dia no estaríem parlant de la futura 19a edició del Saló del Manga de Barcelona, sinó de la 10a, aproximadament. Per tant, Bola de Drac ha fet accelerar indubtablement a casa nostra una cultura del manga.

Fins aquells temps els aficionats al manga eren una espècie d'intrusos en el món de l'animació, ja que sèries/còmics tan arrelats des de feia dècades com els de Marvel, DC, o els mateixos que es feien a casa nostra veien perillar la seva estabilitat. Per tant, més enllà de ser “els diferents”, els dibuixants estatals, i per què no, occidentals, veien l'animació japonesa amb escepticisme, ja que la seva feina no quedava assegurada en cas que “aquella moda” acabés tenint èxit. Això comportava atacs contra la feina d'algunes persones com els que treballaven en editorials com Norma, per exemple, i que havien de lluitar i reivindicar el seu producte per defendre el que els agradava de veritat, ja fos amb fanzines propis, revistes o els mateixos còmics que publicaven. Per tant, tot i els severs atacs per part de polítics, associacions, o pares i mares, la pinya que hi havia al sector en defensa del manga i en especial a Bola de Drac sempre va ser molt notable.

Fins llavors havíem vist molt poca animació japonesa, però cap ens va arribar tant endins com Bola de Drac, ni tampoc cap ens va dur a fer fotocòpies. Fins aquells temps amb prou feines vam poder gaudir de series d'animació en els diferents canals de televisió de l'Estat espanyol, amb especial atenció a TV3, com Mazinger Z, Candy Candy,Meteoro, Kimagure orange road, entre d'altres, però que no seria fins l'arribada de Bola de Drac a Catalunya quan es trencarien tots els pronòstics i expectatives creades anteriorment amb qualsevol altre sèrie anime. Va ser el 15 de febrer de 1990, sense cap publicitat especial que es produïa l'estrena de Bola de Drac al nostra país tot substituint l'altre obre d'Akira Toriryama: Dr. Slump. Als pocs dies i de mode inesperat, va començar a captar audiència amb inusitada rapidesa, una audiència composta no només de públic infantil -que era a qui anava dirigida erròniament- sinó també per joves i adolescents. Curiosament, i sense explicació, la seva emissió va ser tallada sense oferir desenllaç al 21e Torneig de les Arts Marcials; això va fer mobilitzar el públic català enviant massivament cartes de desesperació i queixes, demanant el retorn de la serie a la petita pantalla. Al cap d'uns mesos les queixes van fer el seu fruit i es va reemprendre l'emissió de la sèrie, ajudant a fer créixer encara més la seva popularitat, i conseqüentment el fenomen “fan”.

Tal com apuntava, amb els fans, va aparèixer un altre fenomen curiós com varen ser les fotocòpies. Tot va començar quan els aficionats més fidels de la sèrie, desesperats en busca de més material de Bola de Drac -el marxandatge que encara no existia a casa nostra-, va fer desenvolupar un mercat alternatiu i il·legal de fotocòpies, revistes i samarretes pirates. Elles eren un homenatge a la sèrie que feien els mateixos fans i que sorgien en temps en què Internet no era una realitat. Es tractava de dibuixos que apareixien d'una manera molt artesanal, com era el fet que quan a la sèrie televisiva apareixia algun personatge nou, la gent aturava el vídeo i calcava de la televisió el personatge per tenir-lo en un full de paper. Llavors, entre els amics, quan algú tenia un dibuix nou, es feien fotocòpies i es passaven als uns i als altres, sobretot els diumenges en el mític Mercat de Sant Antoni de Barcelona. Per tant, en fenomen Bola de Drac va ser una mica culpa de tots.

Un cop Bola de Drac va ser una realitat a casa nostra, abans i durant la moda de les fotocòpies, va començar a formar-se el que es coneix com a“generació Bola de Drac” entre els joves de 14-16 anys. Anteriorment aquest jovent ja varen poder començar a gaudir d'altres sèries d'animació japonesa quan tenien 5 anys aproximadament com per exemple amb Mazinger Z, o els còmics de superherois Marvel, la marca SEGA, o els videojocs del Donkey Kong, que servirien de bressol per preparar a tota una generació de joves que es coneixeria com a “generació Bola de Drac” tal com apuntava. També cal destacar el fet que l'altre sèrie de televisió del creador de Bola de Drac: Akira Toriyama, s'emetia a TV3, el Dr. Slump, que veien tant joves com adults. Aquesta tenia uns codis d'humor diferents, més adults, que a més de Mazinger Z feien seguir creixent entre el públic jove un interès per Japó, en aquest cas amb el component de les arts marcials que servien com a novetat. També és cert que veníem de sèries com Saint Seiya, molt semblant a la nostre amfitriona, i que varen fer pensar a tot un públic “per què ens agraden tant aquestes sèries amb personatges d'ulls grans”, i que a moltes persones els va fer veure el que era realment el manga. La seva emissió coincidia amb un temps que no hi havia Internet, ni marxandatge, ni telèfons mòbils. Llavors, com explicar a les generacions posteriors “com va funcionar un fenomen social com Bola de Drac?” En aquells temps hi havia molta més màgia, ja que quan algú descobria algun producte cultural relacionat ràpidament ho esbombava a tothom fent-se l'interessant, tenint la sensació d'estar ensenyant quelcom que ningú més havia vist. També alguns es mantenien en contacte a través de correus amb Planeta D'Agostini per a que es passés informació: uns per a fer fanzines, o club de fans, o d'altres per simple boca-boca, i aquests eren els mètodes d'intercanvi informatiu. Era més maco? Possiblement la màgia era més palpable al descobrir coses noves després de l'esforç de buscar-les, però per sort, avui dia, amb Internet podem tenir-ho tot a l'abast i no trencar-nos el cap a la recerca de novetats, i per tant només cal que sapiguem apreciar-les. Per tant, avui, els intercanvis han avançat cap a camps molt curiosos, ja que hem passat de les famoses fotocòpies, als inoblidables cromos, i fins al que ha sigut el fenomen de l'edició 2012 del Saló del Manga de Barcelona: el cosplay. Sense oblidar el paper que les xarxes socials han tingut per a seguir mantenint viu el fenomen, i clar, el fet de generar-se aquesta globalització de materials ha fet que, de “descobrir”, ja poc es descobreixi avui dia, ja que la informació a la xarxa es enorme. Per tant, és molt complicat que tornem a viure un fenomen com el de Bola de Drac, perquè aquella primera generació es basava en aguditzar l'enginy com a tàctica neòfita, com va ser la tímida -però ascendent- penetració d'aquella generació a tot lo relacionat amb Japó, com els restaurants, botigues, etc., que servien per a preguntar si sabien coses noves respecte el manga. O també, per exemple, si teníem una cosina que tenia un amic que va anar al Japó..., o si uns amics coneixen a uns nois japonesos... És a dir, es buscava material com es pogués a base d'un interès sobtat per la cultura japonesa.

El més important de Bola de Drac com a mite social és que tenia en el seu adn elements de moviments que vindrien després: siguin estètics literaris, o socials. A més, la gent que va descobrir l'obra de Toriyama des del principi es va trobar sobtadament amb un tipus d'humor que lligava molt bé amb la nostra cultura, la nostra idiosincràsia, però que en el fons ja podíem conèixer en anterioritat gràcies a el Dr.Slump. Això va fer poder acceptar millor un univers com el de Bola de Drac, tan seriós de per si com és una sèrie de combats, i que aquest humor ajuda a distanciar-nos-en i a acceptar millor.

Cal un agraïment especial a TV3, ja que va ser la primera cadena de televisió estatal en apostar fort per l'animació japonesa, també en sèries de continguts més adults i fins i tot per posar-les en la seva graella de programació a la nit, amb el risc que pot comportar. D'aquesta manera molta gent va descobrir el manga al territori català, i és una mica el que he comentat fins ara, que és l'aparició esglaonada cada cop més de fans, fanzines, etc. i que avui dia encara segueixen amb el que es coneix com la 2a generació de Bola de Drac. És el cas d'alguns d'aquella generació que duien a les seves esquenes alguns fanzines, i que amb gran capacitat de mobilitzar-se recorrien a personalitats lligades al món del manga a preguntar coses per els seus treballs personals. Gent com Antonio Martín, Juanjo Santos, etc., gent ficada de ple en el sector, i que si els enviaves un correu per tal de visitar les seves redaccions i a parlar amb ells accedien sense problemes. D'aquesta manera tan amable ells van ser els que ajudarien a desenvolupar la gent que avui dia mou els fils a distribuïdores, revistes, etc., la primera generació, que més enllà de treballar en aquest sector i proporcionar-nos material per a les futures generacions, elles i ells també varen ser fans en el seu dia.

(Així ràpid... uns 500-600 euros és el valor de les figures de l'interior de la vitrina)


Curiosament aquesta primera generació encarna l'esperit de la sèrie inclús sense que ells se n'adonin. Bola de Drac és una metàfora sobre l'energia, sobre l'ús que se'n fa, i com aquesta acumulació d'energia és el que fa superar certs obstacles que planteja la vida. Fins i tot aquesta superació acaba transformant físicament als personatges, i per tant el que s'ha d'agrair a la primera generació de Bola de Drac és que en els temps en que es varen produir aquells atacs d'associacions de pares i mares, o també de polítics com Duran i Lleida, etc., a aquells que treballaven distribuint el material de Bola de Drac ja fos en quant a les publicacions manga, TV3, doblatge etc., els fans bombardejaven d'inputs positius a tots aquests treballadors que els ajudaven a seguir endavant en la seva feina. Comentaris com “resisteix, aguanta, estem amb tu” es varen convertir en habituals en aquelles redaccions i oficines de treballadors. Per tant, a la primera generació de Bola de Drac se li ha d'agrair tota l'energia que va desenvolupar en aquells temps, i la que ha seguit desplegant i avui encara segueix. Un exemple recent és la lluita que han mantingut un grup de nois des de fa anys per a que Bola de Drac es tornés a emetre a TV3, amb resultats satisfactoris per a ells i per a la mateixa TV3, amb uns excel·lents índex de share a prime-time.


Tal com apuntava abans, Josep Antoni Duran i Lleida, líder d'Unió Democràtica de Catalunya, va ser un dels crítics més potents que va demanar que es deixés d'emetre la sèrie Bola de Drac a TV3. Va ser al juliol de 1995 quan el líder polític va mostrar la seva disconformitat amb la sèrie juvenil en una carta enviada al director general de la Corporació Catalana de Radio i Televisió (CCRTV), Jordi Vilajoana. A la carta es referia concretament a Bola de Drac Z, per tractar-se d'una sèrie que fomentava la violència. Aquesta carta es va produir pel fet que TV3, en aquells temps, va decidir seguir emetent la sèrie després d'anys de fer-ho ininterrompudament a la graella de programació. No seria menys el conseller de Benestar i Salut Antoni Comas, de CIU, i l'associació de Teleespectadors Associats de Catalunya, segons va informar el que era director de TV3 en aquells temps Lluis Oliva. Com deia, diferents associacions de pares i mares i de protecció de l'espectador van criticar Bola de Drac, al mateix temps que la sèrie es convertia en una bomba televisiva. I és que la seva fama entre els “adults” no podia ser més negativa: diaris, telenotícies i demés mitjans parlaven del tema i desprestigiaven qualsevol valor artístic que aquest producte pogués aportar a la seva gran massa de seguidors. I al cap i a la fi, parlar de dibuixos animats “nocius” és una noticia morbosa que fa vendre sola la sèrie. Seguint amb Duran, a la carta parlava que una televisió pública no pot incloure certes apologies, que es veuen reflectides amb frases com “feia temps que volia matar una persona. Quines sensacions! Va, et deixo que matis al vell. Va, home, dispara. T'ho ordeno!” o d'altres com “És una conya, veritat? Ja t'ho deia, anem a matar uns quants més!”.La carta es veu que va fer efecte, i per aquest motiu es va posicionar la sèrie el posterior 3 d'agost fora del Club Super 3, als caps de setmana, després que el director de TV3 reconegués que“algunes frases de Bola de Drac eren “realment penoses”[en referència concreta a la del vell]. Tot i això, i al haver sigut exclosa del Club Super 3, la sèrie Cinturó Negre, qualificada també com a violenta (una sèrie de judo!!), va ser el cap de turc al ser liquidada directament de la programació de TV3.


Un dels factors que més s'ha criticat Bola de Drac és per la violència, i això que la sèrie que hem vist per televisió està censurada, ja que el master que es disposa es originalment de la televisió francesa, que està censurat, tant en els detalls sexuals com els de violència. I aquest és un fet curiós, ja que qualsevol persona que miri la sèrie -o llegeixi el manga- amb els ulls mínimament oberts i amb un cert interès, se n'adonarà ràpidament dels valors pacifistes que transmet. En canvi, ningú del públic “adult” va ser capaç de defendre'n els autèntics valors. Valors com la unió, l'esforç, amor, amistat, superació, lleialtat, respecte als animals i la natura, el planeta en general, etc. i que són l'anima que vol introduir Akira Toriyama a Bola de Drac, i que per desgràcia, o bé molts no ho veuen o directament no ho volen veure. Aquestes persones de caire conservador mai haurien d'oblidar que hi ha un protagonista anomenat Son Goku, que té un cor immens, també el constant companyerisme que hi veiem, d'enemics que acaben sent amics, i en general de valors positius. Tot i això, aquests grupuscles que mantenien el rebuig a Bola de Drac pel seu suposat foment de la violència, argumentaven dient que la sèrie podria ajudar a desenvolupar el fet que els seus fills acabessin introduint-se a bandes juvenils. En cap cas aquest era un argument sòlid, ja que les bandes juvenils solen desenvolupar-se més per motius socials, com els barris subdesenvolupats, per la falta d'escoles, o en general problemes d'abastiment de recursos per a mantenir una vida digne.

Amb la més que segura alegria d'en Duran i Lleida, el 27 de setembre de 2001 es va emetre l'últim capítol de l'obra de Toriyama en el marc de Bola de Drac GT, tot i que amb un cert recel per part dels fans al no respectar-se a certs personatges de la sèrie Z, com el propi Goku. El fet és que finalment, després de molts anys d'emissió ininterrompuda, Bola de Drac desapareixeria de TV3 al finalitzar GT per a mudar-se a altres cadenes de televisió estatals perdent-se així els excel·lents doblatges dirigits tant per en Joan Pera, com en Vicenç Manel Domènech, o en Marc Zanni, i en sí desapareixent l'esperit que unia a tantíssims joves catalans. Desapareixia d'antena, i semblava que definitivament, la sèrie televisiva d'animació que més a marcat i ha influenciat a diferents generacions del nostra país, moria, també, amb la primera generació. Però, l'empresa editorial Selecta Visión no es va rendir, i a partir de l'any 2000 es van empenyar a editar en DVD tota la sèrie tot olorant un factible èxit comercial. Segons expliquen varen ser uns durs anys, concretament 6, d'intentar convèncer a Toei Animation -productora de la sèrie d'animació- que es podia comercialitzar una sèrie d'uns 500 episodis, una postura que no veien massa clar fins que la lluita va cristal·litzar al 2006. Clar, també havien de fer entendre als japonesos el fet d'incloure diferents pistes d'audio als DVD, com era el català, l'euskera, gallec i el castellà, a més també s'havien de fer els subtítols, que no es farien del doblatge sinó del guió original. Això va fer haver de traduir-ho tot, a més de remasteritzar la imatge, ja que estava molt degradada, aconseguint així que avui puguem gaudir d'unes edicions en DVD bastant dignes, tot i tenir certes carències en quant a material addicional. Això va fer potenciar una nova generació Bola de Drac, que si bé Internet ajudava a desenvolupar-la, aquesta edició en format domèstic ajudaria a fer-la florir, fins la punt que pogués ser altre cop una realitat la seva emissió per televisió catalana. Aquesta nova generació vindria molt influenciada per les noves tecnologies, i es podria considerar com una generació digital; i els que fa 20 anys ens feia gaudir de Bola de Drac com a nens que érem, avui en gaudim amb els nostres fills, un fet que no té preu. I és per això que per aquells que descobreixen avui la sèrie o el manga com per els que hi hem crescut junts, Bola de Drac sempre serà única, una part indissociable de la cultura popular i de la memòria col·lectiva del nostra país.



Comentarios

  1. Molt currat l'article, no sabia res jo del que has explicat sobre CIU.

    Et deixo aqui un link al meu blog:

    http://www.notrilia.com/p/bola-de-drac-kai.html

    ResponderEliminar
  2. Moltes gràcies! Doncs si, el senyor (si és que es mereix l'adjectiu) Durant i Lleida és tot un personatge, però dels dolents.

    Salutacions!

    ResponderEliminar

Publicar un comentario