[Crítica] Red Eye (El tren de l'Horror) - Kim Dong-bin, 2005


-DIRECTOR: Kim Dong-bin
-GUIÓ: Kim Dong-bin
-TÍTOL ORIGINAL: Redeu-ai
-ANY: 2005
-DURACIÓ: 96 min.
-PAÍS: Corea del Sud
-FOTOGRAFIA: Hee-Seong Byeon
-REPARTIMENT: Shin-yeong Jang, Ji-min Kwak, Dong-kyu Lee, Hye-na Kim, Eol Lee, Hyeon-suk Kim,Yeong-suk Jeong, Dae-yeon Lee, Won-sang Park, Il-guk Song
-PRODUCTORA: Taechang Productions






Un tren nocturn amb fantasmes a bord fent la punyeta als passatgers i un pòster fantàstic, van ser els causants que em fessin picar la curiositat d'aquesta pel·lícula coreana del 2005 que si no recordo malament va arribar a editar-se en DVD a les nostres terres. El seu director és Kim Dong-bin, potser conegut perquè anteriorment va realitzar aquell refregit de la saga Ringu anomenat The Ring Virus (1999), un títol personalment força inferior al que la saga havia ofert fins aleshores.

Red Eye és una pel·lícula que igual que la seva predecessora no deixa de ser més del mateix del kaidan, amb nenes cabelludes fins als genolls que apareixen del lloc menys sospitat i tot el seu carrusel de tòpics habituals d'aquestes pel·lícules que van néixer després de l'excel·lent Ringu (Hideu Nakata, 1998). Però a diferència d'altres títols de l'estil, Red Eye posseeix una narrativa menys convencional en jugar amb l'espectador a allò que és realitat i allò que no ho és, gràcies a un bon tractament del color en determinades escenes que descriu esdeveniments i sensacions, a més cert ús experimental amb diferents angulars d'objectius. Tot realitzat de manera elegant i amb una factura tècnica que si bé és de baix pressupost la veritat és que resulta solvent, demostrant-se que Kim Dong-bin és algú que sap el que fa.

La història explica com diverses persones viatgen en un tren que resulta ser el darrer trajecte que farà, de Seül a Yesou. Alguns vagons del tren pertanyen al comboi que fa uns anys va patir un terrible accident sense explicació aparent, en què van morir centenars de persones. Curiosament, avui és l'aniversari d'aquell tràgic accident. Després d'una parada de 10 minuts, el tren torna a arrencar, però res tornarà a ser com abans: es desenvolupen una sèrie d'estranys esdeveniments...

En ella l'espectador viurà un terror més de la vella escola com són les sobtades aparicions/desaparicions, llums que parpellegen, sons esgarrifoses i en si tot aquest look del J-Horror habitual, però un dels problemes de la pel·lícula és que Kim Dong -bin fa servir repetidament la mateixa fórmula per culpa d'un guió sense força i que no sap mai cap on dirigir-se, com si improvisés sobre la marxa. Què acaba passant? La pel·lícula acaba entrant en una espiral d'esdeveniments inintel·ligibles, abandonant el terror més estricte per potenciar el que és comú en moltes altres pel·lícules de l'estil com és el dramatisme, però aquesta vegada realitzat d'una manera tan grisa que no es veu gens clar. Per tant, Red Eye posseeix un rerefons dramàtic molt important, tan important que sembla que espantar no era el principal objectiu, donant com a resultat una pel·lícula que acaba per enredar-se de tal manera que acaba sent incomprensible, i la veritat és que tampoc convida a desxifrar els seus enigmes.

Per tant, a poc a poc l'espectador s'anirà distanciant de la pel·lícula a causa d'una trama que no avança, no espanta gaire, i quan es decideix a explicar alguna cosa ho fa tan complicat que no val la pena ni l'esforç. Fluixa, molt fluixa, i a veure que aquest any amb la nova pel·lícula de Kim Dong-bin Two Moons, que es podrà veure a Sitges.


EL MILLOR: Un escenari que acollona com ho és un tren que es barreja amb el kaidan.

EL PITJOR: La història es va complicant de manera que al final es torna tan confusa que no ve de gust ni desxifrar els seus enigmes. 




Publica un comentari a l'entrada

0 Comentaris