Parlar d'Osamu Tezuka és
parlar d'orígens del manga, d'AstroBoy, d'Adolf, de crítica social,
d'adaptacions japoneses d'obres literàries occidentals, i d'un
llegat artístic fascinant ple d'obres commovedores dirigides
principalment a un públic infantil, però també amb altres de més
aspres i violentes. Precisament d'aquestes més aspres i violentes em
vull centrar en aquesta nova ressenya que m'ocupa, concretament en
una pel·lícula que forma part d'una trilogia ideada per Tezuka i
desenvolupada amb la seva
productora Mushi Productions: Animerama.
Animerama,
com comentava, està ideada per Osamu Tezuka, i és una
trilogia de pel·lícules sense aparent connexió entre elles més
enllà que totes dues tenen el mateix to adult i format
cinematogràfic. A més, aquestes pel·lícules adapten obres
literàries i cinematogràfiques famoses d'occident, i és que cal no
oblidar que Tezuka sempre ha estat molt influenciat per
occident, tant en moltes de les seves històries com en el seu estil
artístic proper a l'univers Walt Disney. La trilogia d'Animerama es
compon de Les mil i una nits (Senya Ichiya Monogatari,
1969), Cleòpatra: Queen of sex (Kureopatora,
1970), i Belladonna (Kanashimi no Beradonna, 1973). Aquesta
darrera explica la història de Joana d'Arc.
El que
més destaca quan parlem de Animerama, és que, per primera
vegada, apareixeria una qualificació X en una pel·lícula de
dibuixos animats, i això passa concretament amb Cleòpatra: Queen of
sex, en uns temps on l'hentai encara era una fantasia eròtica
per als més friquis de l'època. Vista avui dia, tot sigui
dit, fa gràcia pensar que els censors la retiressin de les pantalles
de cinema (anava dirigida a l'estrena a cinemes) per a penes mostrar
alguns nus tant masculins com femenins, i que, a més, amb el tipus
d'animació de Tezuka allunyada del realisme que el manga
d'avui pot oferir, és força risible que això pogués passar.
La
pel·lícula va ser dirigida a 4 mans,
entre Osamu Tezuka i Eiichi Yamamoto, i la
seva història no pretén ser fidel ni als fets històrics ni tampoc
a anteriors obres cinematogràfiques occidentals. Per tant, la
pel·lícula explica d'una manera distorsionada i en clau eròtica la
relació entre Cleòpatra amb Juli Cèsar, i el seu amor
per Marc Antoni, intercalant elements fantasiosos, però
sempre mantenint la idea base que han mantingut totes les adaptacions
de Cleòpatra, com és el domini de l'home a través del poder de la
seducció femenina.
Vista avui dia sens dubte es nota que el
seu 45è aniversari potser un hàndicap a l'hora
de veure-la un espectador simplement curiós. I és que el cinema
d'animació deu gairebé tota la força a aspectes tècnics més que
als artístics, però igualment penso que no és excusa per veure-la
i gaudir-la per a qualsevol amant neòfit d'aquest gènere, i
sobretot de Tezuka. De totes maneres, per mi, Cleòpatra: Queen
of sex està lluny de les grans obres del sensei,
més que res per allunyar-se d'aquesta doble moral que acostumen a
tenir la majoria de les principals obres mestres. No sempre, ho sé,
però crec que tots estem d'acord que després de l'aparença
infantil d'AstroBoy hi ha una mirada crítica al capitalisme
molt interessant, o fins i tot amb Adolf pel que fa a la manipulació
de les masses a través dels mitjans de comunicació.
Cleòpatra: Queen of sex, i en si el conjunt
d'Animerama, no són més que meres curiositats de l'autor on el
simple entreteniment superficial predomina al costat de l'innocent
ridiculesa artística de l'època. Jo la recomano, és una
pel·lícula de Tezuka, amb l'inconfusible estil gràfic
de Tezuka, plena d'acció, sexe, nus, i una banda sonora molt
treballada, que converteixen aquesta pel·lícula en una obra que
mereix ser vista. De totes maneres, al meu gust, Cleòpatra:
Queen of sex queda lluny de la profunditat i
capaç de fer reflexionar l'espectador que tenen altres obres del
mestre Tezuka. I jo em quedo amb l'altre Tezuka.
2 Comentaris
hmm
ResponEliminaYo la recomiendo, es una película de Tezuka, con el inconfundible estilo gráfico de Tezuka, repleta de acción, sexo, desnudos, y una banda sonora muy trabajada, que convierten a la presente película en una obra que merece ser vista. De todos modos, a mi gusto, Cleopatra: Queen of sex queda lejos de la profundidad y capaciad de hacer reflexionar al espectador que tienen otras obras del maestro Tezuka. Y yo me quedo con el otro Tezuka.
ResponEliminaRead more at trung rung tinh yeu