"La sang és la
vida" diuen les velles escriptures cristianes. I no es tracta
d'una cosa desfasada, pròpia dels nostres avantpassats, o de
fanàtics religiosos que practiquen rituals sinistres, sinó més
aviat d'alguna cosa que segueix tan arrelada a la nostra societat com
és el fet de fer la comunió, en què el subjecte implicat beu
metafòricament la sang de Crist i menja de la seva carn per adobar
el seu esperit. No sé si adobarà res, no sóc catòlic, en tot cas
el concepte de "la sang és vida" és una creença que ha
calat fort des de temps immemorials, també per a la
comtessa Bathory, segurament la primera assassin(a) en
sèrie que es recorda. Ella és la responsable d'haver matat uns 650
nens hongaresos, tots amb un únic motiu: la seva sang. Ella creia
que banyar-se amb la sang d'aquells nens li serviria per preservar més jove la seva pell, i alhora conservar la seva bellesa per més
temps.
El cinema, òbviament, ha fet gala d'aquests successos
i ha representat la comtessa moltes vegades, i també de manera
diferent. Obres com "La comtessa Drácula", amb
Ingrid Pitt interpretant la comtessa; també "La nit
de Walpurguis" en què s'ha d'enfrontar a l'home
llop Waldemar Daninsky; en el gènere de l'animació
japonesa amb l'excel·lent Vampire Hunter D: Bloodlust;
o altres més modernes com la recent The Countess, un
discret film amb més pena que glòria. Pel·lícules molt diferents
entre elles, i que ara, el 2015, hem d'incloure una altra versió més
del mite: "Lady of Csejte", una pel·lícula
d'origen rus.
Lady of Csejte és l'òpera prima
del director rude Andrei Konst. La pel·lícula se centra
en dos nens plebeus, un nen i una nena, germans solitaris que lluiten
per sobreviure robant als compradors del mercat els seus diners. Per
la seva desgràcia, són descoberts, i un judici els condemna a tots
dos a treballar d'esclaus al castell de la comtessa Bathory,
netejant aquest castell i altres tasques sol·licitades. Un cop allà
tots dos descobriran que hi ha altres nens igual que ells, que van
desapareixent, i sobretot, que tenen el convenciment que els
maten.
D'aquesta manera l'argument deixa arraconada la
comtessa com a dolenta protagonista de la pel·lícula, en
benefici de dos nens de poca edat que s'enfronten a un destí
terrible pel qual hauran de lluitar, si és que volen sobreviure. A
diferència de títols esmentats abans, Lady of Csejte no
pretén fer un retrat biogràfic a la Comtessa Bathory, ni fer
un repàs morbós dels actes de tortura que practicava les noies
adolescents que ella matava al costat de les seves serventes, o els
famosos banys de sang, o fins i tot detalls que envolten el mite com
és el canibalisme o les relacions homosexuals que es diu que
practicava amb les seves criades... res d'això. La present
pel·lícula sens dubte decebrà tot aquell que vulgui trobar-se amb
la part biogràfica més escabrosa de la comtessa, i, en canvi, es
trobarà amb una pel·lícula dramàtica sobre dos germans de poca
edat que lluiten per la seva llibertat, sent ells els únics
protagonistes de la pel·lícula.
Tot això no vol dir que
Lady of Csejte no sigui una pel·lícula fidel als
successos històrics. De fet, el seu final està retratat d'una
manera força fidel als successos reals, per la qual cosa
l'espectador es podrà fer una idea força bona de com va finalitzar
el bodycount de la comtessa. De tota manera, sóc partidari
que quan es vol explicar alguna cosa pel simple fet que aquest succés
va lligat a uns actes malvats, la realitat cal explicar-la com a tal,
no val suavitzar res, ni amagar, ni cercar justificacions. Els
judicis per als jutges, la realitat per al públic, i
Lady of Csejte s'oblida de les tortures i en general
de representar la psique trastornada de la comtessa, el
tema que de debò interessa a l'espectador i no pas d'inventar-se un
simple melodrama destinat a un dissabte a la tarda a Antena 3.
Per
contra el disseny de la producció de la pel·lícula està força
aconseguit, es nota que no és una pel·lícula barata i que ha
invertit la seva feina a la recerca d'una escenografia abundant,
generositat quant a vestuari d'època, i una recreació del poble
hongarès realment convincent. Això sí, potser no convenç tant
l'estrella del cinema rus Svetlana Khodchenkova al
paper comtessa Bathory, que si bé mostra la seva demència a
base de mirades intimidatòries als dos nens protagonistes, però se
la veu massa lligada de mans al no poder desenvolupar el
seu personatge en situacions de tortures, banys de sang, i
altres moments que li permetrien explotar el potencial de la
comtessa.
Sens dubte, el problema més gran de
Lady of Csejte és el fet de voler dulcificar un
contingut d'origen macabre, sanguinari i completament retorçat a
base de simplement suggerir aquests actes i de donar protagonisme a
uns nens indefensos. Una estratègia vulgar per sensibilitzar
l'espectador? La meva sensació en veure la pel·lícula era com si
estigués davant d'una pel·lícula de factura Disney, amb dos nens
com a protagonistes que s'endinsen sense voler un malson en què el
terror està en la seva imaginació, sense que entenguin exactament
la magnitud dels fets. Jo entenc que això serveix per crear algun
tipus d'empatia cap a ells, pena potser, però què voleu que us
digui, una pel·lícula sobre la comtessa Bathory ha de
parlar sobre la comtessa Bathory i explicar com era i què
va fer, cosa que no passa a Lady of Csejte. Tot plegat
acaba sent un melodrama ben fet, amb moments d'aquells que arrenquen
somriures a un públic familiar, amb un desenvolupament de la
història correcte, i en general crec que és una pel·lícula
perfecta per a la meva mare.
0 Comentaris