[Crítica] DINOSAUR ISLAND - Fred Olen Ray, Jim Wynorski, 1994



-ANY: 1994
-DURACIÓ: 85 min.
-PAÍS: EUA
-DIRECCIÓ: Fred Olen Ray, Jim Wynorski
-¿GUIÓ?: Bob Sheridan, Christopher Wooden
-MÚSICA: Chuck Cirino
-FOTOGRAFIA: Gary Graver
-REPARTIMENT: Antonia Dorian, Richard Gabai, Becky LeBeau, Michelle Bauer, Nikki Fritz, Robin Chaney, Ross Hagen, Griffin Drew, Peter Spellos, Wendy Griffen, Toni Naples, Bob Sheridan






Entre tot l'enrenou del públic adolescent causat per aquelles pseudoactrius explosives que interpretaven Scream Queens, el món del cinema a principis dels anys noranta brindava al Sol les seves pel·lícules casposes, cadascú amb més carn femenina exposada als quatre vents i arguments tan buits o retorçats que avui dia només podem recordar amb simpatia. I és que, la qüestió sempre era superar la pel·lícula anterior com a sexe i violència.

Gent com Roger Corman té molt a dir sobre el cinema d'explotació de sèrie BZ, ja que la seva llarga carrera de ja més de seixanta anys -que fins i tot avui encara segueix viva i cuejant amb els seus Sharknado i altres-, concretament el 1994 va produir una pel·lícula que per mi és una joia de la caspa per diferents motius i voldria recordar. Val a dir que el 94 formava part d'un temps en què el món del vídeo cada cop anava a menys, ja que la gran indústria va saber apropiar-se dels clixés d'aquelles pel·lícules d'explotació de sèrie BZ per crear les seves pròpies obres d'una manera més professional, arraconant així les produccions menors a ser gairebé testimonials. És a dir, que els noranta van ser la decadència de la caspa. Però, tornant al tema, el 1994 Roger Corman es va aventurar a reunir un catàleg impressionant de Scream Queens famoses en els seus temps d'or, per incloure-les en una pel·lícula que es diria Dinosaur Island i que serviria com a homenatge a elles.

La pel·lícula es fixava en aquelles antigues pel·lícules de dones prehistòriques de la Hammer -a més d'unes clares influències de King Kong-, i del fenomen de masses d'aquells temps com va ser Jurassic Park. El seu argument tracta sobre uns militars que queden atrapats en una illa misteriosa on viu una civilització de dones belles i verges, també submises i afectuoses. Però lluny de ser un paradís heterosexual l'illa guarda un secret, i és que un dinosaure gegant amenaça la tranquil·litat d'aquelles dones.


Michelle Bauer

La pel·lícula és molt barata, es nota en tots els aspectes, destacant per sobre de la resta unes maquetes de dinosaures fetes de cartó i animades amb una mena de stop-motion mal fet. La veritat és que fa vergonya contemplar les escenes de tensió? (....) Però jo m'ho vaig passar d'allò més bé!! ha,ha,ha. A més, el to de la pel·lícula és clarament en clau d'humor, i hi contribueix un repartiment masculí liderat pel gran Richard Gabai i que per cert, està fantàstic com sempre.

Però el més interessant de la pel·lícula, tal com deia abans, és que Dinosaur Island és una pel·lícula imprescindible per als seguidors de les Scream Queens. Poques vegades més l'espectador va poder -i podrà- gaudir d'una reunió de biquinis i belleses en una mateixa pel·lícula, i és que el seu repartiment és impressionant, i tan impressionant com els seus físics: Becky LeBeau, Antonia Dorian, Michelle Bauer, Griffin Drew, Toni Naples, Nikki Fritz,... i com no, els nus i escenes de sexe són constants a la trama.

No faré cap conclusió, perquè ni tan sols considero que amb aquesta ressenya hagi analitzat la pel·lícula, ja que no hi ha res a analitzar. Dinosaur Island és sexe, conya, humor, ridícul, paletisme, molts bikinis, i en si, es tracta d'una d'aquelles joies que el VHS va regalar als aficionats de la caspa, concretament a aquells que només volen passar 80 minuts de la seva vida contemplant la bellesa en el seu estat més natural i pur sense haver d'invertir 1 o 2 neurones per seguir un argument. Cinema borderline, heterosexual i ridícul, però divertidíssim! 

Publica un comentari a l'entrada

2 Comentaris

  1. Vaya dos que se juntaron para perpetrar esta cosa que como no podía ser de otra forma me la tragué una calurosa noche de verano. Eso si, siempre dije que molaría una peli de tías y dios rollo comic pulp

    ResponElimina
  2. Pues yo lo veo ehh, a ver si ahora con el regreso de Schwarzenegger a interpretar a Conan el Bárbaro, las productoras, o si más no las independientes, se animan a volver a explotar el cine Peplum, que hoy vive en el olvido. Sería la manera de recuperar un cine con un "el puto amo" y mujeres de buen ver por todas partes.

    ResponElimina