[Crítica] Noche de Locos - Dídac López, 2017



-DIRECCIÓ: Dídac López
-GUIÓ: Antonio Garrido I Dídac López
-ANY: 2017
-PAIS: Catalunya
-PRODUCCIÓ: Edgar Serramià, Oscar Vidal, Abel Romero y Salvador Català
-FOTOGRAFIA: Héctor Castro y Edgar Toldrà
-EDICIÓ: Edgar Toldrà
-SO: Pau Josa i Joan Urpí
-DURACIÓ: 15 min.
-REPARTIMENT: Toni Soldevila, Olga Bernardo, Edgar Moreno, Jessica Hernández, Oriol Rafel, Lucía Torres



Fins ara comentar un nou curtmetratge de Dídac López m'ha suposat una tasca agradable, sens dubte, però sempre he tingut una sensació una mica repetitiva pels meus arguments. És potser el seu estil, molt lligat a les seves influències, el que sempre he considerat la seva pròpia creu, en el sentit que de vegades se li ha vist una mica esclau de les seves passions i això, com és normal, no ajuda un creador a llaurar-se nous camins que li permetin créixer. Però, sigui com sigui, quan el resultat final funciona, entreté, i deixa la sensació a l'espectador que el que ha vist és una mica de qualitat, vol dir que allà hi ha una personalitat representada, i crec que Dídac López, ja des de Valeria -el seu anterior treball-, ho ha aconseguit. Noche de Locos és el seu nou projecte, un curtmetratge de 15 minuts que a diferència de Valeria té un acabat tècnic i artístic més rodó. A més, la idea que desenvolupa el curt és sens dubte la més arriscada i radical de totes les que ha treballat, i tot en conjunt li suposa, a parer meu, un exercici aconseguit tant de maduració d'un estil propi cada cop menys lligat als seus referents, així com de valentia d'un realitzador obsessionat de superar-se cada treball.

Noche de Locos és una obra molt més "soez i de mal gust" que anteriors treballs del director. L'ambigüitat genèrica amb què treballa és capaç de descol·locar el públic i alhora incomodar-lo per les seves imatges, i això a un servidor l'ha fascinat. La història se situa en una nit, en què després d'un sopar de parelles passarà alguna cosa que les vides dels dos protagonistes del curt es veuran alterades fins a arribar a un final inimaginable a l'inici del curtmetratge. Pel mig, la violència més gamberra s'imposa mentre al mateix temps es va filant un subtil missatge crític sobre la hipocresia de la societat benestar davant dels més desafavorits i els seus tòpics. Aquesta idea bé podria sorgir de moltes obres anteriors com per exemple a Freaks de Tod Browning, on es posa en dubte qui és més monstruós, si uns éssers lletjos i deformes o la maldat interior de les persones belles. Potser el missatge de Noche de Locos no és una proposta gaire original, però el seu desglossament és sens dubte carn de festival de gènere, en desenvolupar diàlegs enginyosos que aporten bones dosis d'humor que s'integren perfectament amb la successió d'escenes de depravació, que són interpretades per un repartiment d'actors que aconsegueixen magnificar la seva intensitat de manera brillant.

L'humor tan particular del director basat en l'aparent banalitat i el to col·loquial, a diferència dels seus anteriors treballs (exceptuant Valeria, que va a la línia del present curtmetratge), en cap moment no es nota forçat, cosa que en altres curts alguna frase semblava ficada a calçador. És probable que la bona feina dels actors ajudi a integrar aquests diàlegs a les escenes tal com comentava abans, però en general, cal reconèixer que el conjunt de Noche de Locos significa una maduració de l'estil del director, i que, per a mi, clarament us confirma com un director de present.

L'apartat artístic del curtmetratge funciona de meravella, miri per on es miri. Des de l'excel·lent repartiment, que acumula professionalitat amb una àmplia experiència en cinema, teatre i televisió, aporta una força a cada personatge impressionant, la necessària per desenvolupar una sèrie d'escenes que potser no tots els actors estarien disposats a arribar-hi. Però també els correctes maquillatges, així com una realització i muntatge que, sense arriscar (exceptuant el plànol mirant a càmera de Lucía Torres, que és encertadíssim), es nota un desenvolupament de les escenes molt àgil, aportant ritme per a un curt en què prevalen els diàlegs per sobre de l'acció. Això sí -i referent a la realització també-, malgrat que Noche de Locos és un curt dur i porc, tant de bo hagués intentat arribar més al límit i mostrar a l'espectador tota la seva bogeria i no fer-se enrere intentant dissimular algun detall en concret (millor no espoilejar). Potser això, per a alguns, el fet de recrear-se en el que és escabrós pot suposar una simple i barata pornografia, però crec que intentar arribar als límits -sempre sense fer el ridícul, ull-, és un clar exemple de naturalitat, risc i ambició a no tenir por a les opinions desagradables, i optar així a la polèmica, que per a un curt com Noche de Locos és sens dubte el millor que li podria passar. De totes maneres, igualment, al lloro amb algunes escenes que prefereixo no desvetllar.



TEASER:


Publica un comentari a l'entrada

0 Comentaris