[Crítica] Grotesque (Gurotesuku) - Kôji Shiraishi, 2009


-TÍTOL ORIGINAL: Gurotesuku
-DIRECTOR: Kôji Shiraishi
-GUIÓ: Kôji Shiraishi
-ANY: 2009
-DURACIÓ: 73 min.
-PAÍS: Japó
-FOTOGRAFIA: Yôhei Fukuda
-REPARTIMENT: Hiroaki Kawatsure, Tsugumi Nagasawa, Shigeo Ôsako
-PRODUCTORA: Ace Deuce Entertainment / JollyRoger / Tornado Film







Això del Japó és per pixar i no fer gota. La seva cultura reservada i tradicional, harmoniosa i basada en el respecte mutu, esfondra completament aquesta imatge de vegades puntuals amb algunes produccions culturals que bé podríem considerar com la cara més fosca de l'art. Aquesta incongruència sorgeix de la conducta reprimida de la societat nipona, i que ha trobat a l'art -ja des del pintor Hokkusai- una font escapatòria on poder abocar les seves fantasies, fosques i no tan fosques, però sigui com sigui moltes no deixen de ser representacions d'uns desitjos reservats que exemplifiquen la perversió reprimida de la societat japonesa.

Grotesque, un títol més entre els molts que van aprofitar l'embranzida comercial de les HostelSaw i altres pel·lícules amb tortures passades de rosca, és un film que avui voldria treure a la plana en aquesta pàgina. Com a punt, un títol d'explotació que potser no vindrà a la memòria de molts, però que cal situar el 2009. Assassins meticulosos i de la palla pròpia de pel·lícules amb joves que arriben al lloc equivocat en el moment equivocat, per tenir com a referent les pel·lícules de la sèrie Guinea PigGrotesque, és una pel·lícula sense argument, que es limita a exposar en poc més de 65 minuts com dos joves són segrestats per un assassí que els torturarà sense pietat per esbrinar fins a quins límits pot arribar una persona per amor a una altra. Són 65 minuts de depravació sexual i física, hi ha molt poca violència psicològica, i, per tant, estem davant d'una obra dura, malaltissa, visceral, i en si, és un festival grandgiñolesc on no es justifica cap acte de maldat fins ben arribats al tram final de la pel·lícula, per la qual cosa gran part del film és només pura morbositat psicopàtica.

El seu director Kôji Shiraishi té molt clar el que busca, i ho troba a través d'una realització situada principalment en espais tancats -a penes 2 escenaris-, a més d'aplicar una fotografia poc acolorida i amb plànols molt tancats que, juntament amb els crits constants i súpliques per part dels protagonistes, produeix a l'espectador una experiència força angoixant. Potser, Shiraishi, com a crítica constructiva, peca d'excessivament evident a l'hora de mostrar les lesions i desmembraments i, en canvi només aposta per la tortura psicològica, una fórmula que sol funcionar força millor en aquest tipus de pel·lícules. Tot i això, el gore -sempre de làtex i mai digital- és molt bo, i algunes escenes com la dels testicles conviden a tancar els ulls... i d'altres a aplaudir, com l'escena final, que és un puto WTF la mar de romàntic.

Voldria afegir també que hi ha dues versions: d'una banda, hi ha la japonesa i anglesa, i també una versió internacional unrated. Evidentment, la versió unrated aporta les escenes de sadisme sexual, així com d'altres d'alta violència. Com a curiositat, aquesta versió sense censura es va prohibir -i encara segueix prohibida- al Regne Unit. I per si no n'hi hagués prou, a causa de l'alta brutalitat de la pel·lícula, Amazon Japan va decidir retirar la pel·lícula de la venda, creant així una forta polèmica entorn de la pel·lícula.

En fi, Grotesque no demana gaire anàlisi. Es tracta de pura pornografia assassina, l'anomenat torture-porn, en què es pot "gaudir" d'una cosa tan simple com veure dues persones lligades mentre un assassí les tortura fins a límits insospitats al cap de 65 minuts de metratge. Qui recordi les Guinea Pig doncs Grotesque va a la línia. Una salvatjada sense cap mena de pietat que en temps d'una certa correcció com és els 2000 serveix per recordar-nos que quant a depravació ningú supera el Japó, i que a més això no és excusa per abaixar la guàrdia i no fer correctament una pel·lícula.  

Publica un comentari a l'entrada

0 Comentaris